Benvolguts senyors del programa CUINES de TV3,
Primer de tot voldria donar-los les gràcies pel temps que em dediquen. Sóc una llicenciada en veterinària romanesa de 29 anys i en fa cinc que visc a Barcelona. Segueixo assíduament el seu programa, i darrerament he observat que, a més a més de cuiners professionals, en el seu programa també hi apareix gent normal i corrent fent receptes casolanes, de les que han fet tota la vida. És per això que m’adreço a vostès, entenent que, com a nova catalana que sóc, puc aportar alguns requisits poc habituals a les llars catalanes i que precisament per això poden ser interessants.
Quedo a l’espera de la seva resposta.
Atentament,
CATALINA IONESCU
Al cap de dues setmanes vaig rebre la següent resposta:
Benvolguda Catalina,
Gràcies per seguir el nostre programa. Malauradament aquesta temporada ja la tenim tancada, però ens agradaria molt que ens passessis informació potser de cara a la propera. Necessitaríem que ens fessis un breu perfil personal teu i ens expliquessis resumidament quina mena de plats vols fer.
Aprofito per felicitar-te per l’altíssim nivell de català que tens.
Salutacions,
Xxxxxx
Adjunt de producció de CUINES (per respecte a la intimitat ometo el nom, “Xxx” d’ara en endavant)
Benvolgut Xxxx,
El meu perfil és el següent:
Faig 1.82 cm, peso 67kg i gasto una 90 amb una copa F. Sóc rossa i amb el cabell llarg, més aviat esprimatxada. Entenc que l’aspecte físic és important per a la televisió, per això si ho necessiten no tinc cap problema a enviar-los una foto en bikini, tot i que estic convençuda que això no serà cap problema.
El plat que voldria proposar-los és el “Sarmale” . Es tracta d’una elaboració molt tradicional a casa meva. Els hi adjunto un enllaç per si volen consultar-ho:
http://culinare.tv/sarmale-de-post-cu-ciuperci
Es tracta de d’uns rotllets de col farcits de carn i arròs i un ingredient secret que fem servir d’emulsionant, que estic segur que farà les delícies dels espectadors de CUINES. Si els hi va bé que em passi algun dia els hi puc fer una demostració.
Pel que fa al català l’he après sobretot a base de fer-lo servir i em van ser de molta ajuda les classes que vaig rebre al centre de normalització lingüística del carrer Marina que hi ha davant dels Jardins Príncep de Girona (em feia molta gràcia el nom dels Jardins, i quan preguntava qui era el Príncep de Girona, ningú em sabia contestar i sempre me’n recordo).
Atentament,
CATALINA IONESCU
Aquell mateix dia vaig rebre la següent resposta:
Benvolguda Catalina,
Estic segur que no hi haurà cap problema amb el teu “perfil” ;-) tot i que el que et demanàvem no era ben bé això, crec que hi ha agut un malentès cultural. Ens sembla molt interessant la teva proposta, tot i que de moment no ens cal cap “demostració” ni cap foto en bikin perquè com t’he dit la temporada ja la tenim programada.
Hem intentat llegir la recepta de l’enllaç que ens envies, però com que està en Romanès ens ha costa una mica d’entendre, t’agrairia molt si ens ho poguessis explicar (especialment d’ingredient secret!) amb una mica més de detall.
Salutacions,
Xxxxxx
Adjunt de producció de CUINES
I vaig enviar la següent resposta:
Hola “Xxxx”
Ara que comencem a tenir confiança espero que no et sàpiga greu que et parli de tu ;-) Aprofito per confessar-te que em fa una mica de respecte explicar-t’ho tot per mail. En realitat tenia l’esperança de poder venir a explicar-vos la recepta personalment per evitar malentesos culturals, però entenc perfectament que deveu tenir moltes sol·licituds i que no les podeu atendre personalment totes.
El “Sarmale” són uns farcellets que es fan amb col fermentada. Aquí costa una mica de trobar, i la substitueixo per una mena de “col iceberg” que trobo al Condis. La col verda que se sol fe servir aquí té molts nervis i fa de molt mal enrotllar. També es pot fer amb fulla de parra. De totes maneres pel programa ja intentaré que la meva família m’enviï col fermentada de l’obrador que els meus oncles tenen a Sinaia (és la millor de Romania!, t’ho prometo).
Doncs bé el primer que es fa és barrejar carn de porc i vedella crues i picades amb arròs i fer una massa. Cal posar-hi un emulsionant perquè un cop cuit el farcit quedi ben lligat. Actualment, per comoditat, el que més es fa servir és l’ou tot i que la recepta original s’ha fet sempre amb semen de cavall (a les zones rurals tothom en té un a casa). Jo crec que seria molt interessant fer-ho amb la recepta original, tot i que el semen de cavall es degrada molt ràpidament fora del cos de l’animal i això obliga a fer les coses molt depressa. Com et vaig dir sóc veterinària i el meu pare tenia un petit negoci d’inseminació, per tant no pateixis per cap tema de seguretat, l’animal estarà molt tranquil encara que hi hagi focus i càmeres perquè sé perfectament com tocar-lo (em vaig passar molts anys fent de masturbadora de cavalls). Espero que el plató sigui prou espaiós, sinó sempre podeu fer servir objectius angulars (m’agrada molt la fotografia, per això en sé una mica), però vaja això us ho deixo als professionals. L’extracció del semen és realment molt espectacular i estic segura que interessarà a molta gent. Després es fan els farcellets, es col·loquen en una cocotte amb salsa de tomàquet al forn. Finalment s’acompanya el plat amb iogurt grec (el de Danone mateix, ja va bé).
Bé espero que sigui del teu interès. Seria de molta ajuda, però, si em poguéssiu facilitar un pura sang de competició, ja que la qualitat i densitat del semen és molt superior. De totes maneres jo estic intentant localitzar algun cavall. Quan ho tingui llest t’ho faré saber de seguida i us l'envio.
Atentament,
CATALINA IONESCU
Van passar uns dies sense resposta, i els vaig reenviar el correu per si de cas no l’havien rebut. També li vaig demanar al meu amic Miquel que m’ajudés:
Sr. “Xxxx”
Em dic Miquel Roura i sóc client habitual de la Sta. Ionescu. Si us plau dóna-li una oportunitat t’asseguro que no te’n penediràs. El que aquesta noia fa amb els cavalls és increïble i si li dones una mica de confiança perquè se senti còmode no pararà de sorprendre’t. La cara del cavall és un poema. El “Sarmale” és un plat excel·lent. La Sta. Ionescu cuina molt bé.
Miquel Roura
Resposta(a tots dos):
Benvoluguda Sta. Ionescu / Sr.Roura ,
Gràcies per la seva col·laboració, guardarem la seva informació per tenir-la en compte més endavant. Tal com ja vam explicar tenim tota la temporada planificada.
Salutacions,
Xxxxxx
Adjunt de producció de CUINES
Resposta:
Benvolgut “Xxxx”,
Em decep molt profundament la falta de sensibilitat que demostren envers els nous catalans. Un dia som els més importants del món i estan molt “interessats” en la nostra cultura i l’endemà ens tracten com si fóssim una merda. De fet m’havia semblat que s’havia generat una certa confiança personal en els anteriors mails, però és evident que no. Crec que una televisió pública com Tv3 no pot girar l’esquena als nouvinguts que es volen integrar al país. No som tants els que ho volem fer i no crec que estiguin en condicions de ser tant selectius. És evident per altra banda que el material que els ofereixo és de primera qualitat, i que moltes televisions de la seva competència fins i tot pagarien per tenir-lo. Per tant només trobo dues explicacions possibles a la seva actitud i en qualsevol cas totes dues em semblen extraordinàriament greus: O bé és un perfecte incompetent que no en té ni idea de televisió i està disposat a ensorrar l’audiència del seu programa o bé és un racista xenòfob. Per la meva part sàpiga que a partir d’ara em miraré només l’Arguiñano que, si bé és cert que encara no ha portat cap noia romanesa al seu programa, almenys explica acudits picants, cosa que els seus cuiners de merda estan molt lluny de fer.
Atentament,
CATALINA IONESCU
